Els límits del capitalisme

Enguany estem en crisi! Als mitjans de comunicació és la principal notícia des de fa uns dies. Però ja des de fa mesos ens estan acrivillant amb aquest tema. Però realment què és la crisi, qui percep la crisi, a qui afecta. Malauradament afecta a tots als que per desventura estem vivint immersos en el sistema capitalista. I una crisi és un període en que aquest sistema deixa de funcionar com està previst que ho faci; es deixa de consumir, per tant les empreses (i les administracions)deixen de fer caixa, i per tant tenen un menor balanç de benefici i per tant han de retallar costos i per tant es perden llocs de treball i per tant la gent té menys ingressos i per tant la gent consumeix menys ... i tornem a començar... No serà que "les crisis" són períodes on se'ns obren els ulls i realment veiem com és el sistema capitalista!? No serà que de cop ens adonem de com n'és de pervers el sistema consumista!? No serà que la veritat de les coses només es percep quan aquestes estan en situacions extremes!?
Jo crec que sí! Crec que aquests temps estem veient quins són els fonaments reals del capitalisme i no pas els que ens venen en èpoques de vaques grasses (béns de consum, llibertats, estat del benestar en general).
M'ha fet molta gràcia com han reaccionat a la crisi als Estats Units, nacionalitzant!!! Si, nacionalitzant, que és el contrari de privatitzar, una de les grans accions dels sistemes capitalistes és privatitzar, privatitzar els serveis socials, els béns nacionals, privatitzar-ho tot! I ara resulta que quan el seu sistema fa aigües han d'actuar al revés, nacionalitzant!
I de retruc em pregunto... què passarà si la crisi no s'atura i continua? continuaran nacionalitzant!? Si passa això es pot arribar una situació tan immensament absurda com graciosa. Us imagineu uns EEUU amb més sectors nacionalitzats que no pas... per exemple Rússia!!!!?? Qui seria el més comunista aleshores!? Qui seria el més capitalista!? Té la seva gràcia!

Finalment (ara que he après això d'enganxar videos), n'enllaço un que m'ha arribat (merci Ioia per la insistència). "La història de les coses" és un pèl llarg i en espanyol però val molt la pena. Parla sobre la perversitat del sistema de consum capitalista, l'hauríem de passar als instituts!

Ressaca post 11S

Estem en dies de símbols i banderes, enguany, un dels que ens estimem més, l'estelada compleix anys. S'ha creat la "Comissió 100 anys d'estelada" i han aparegut inciatives com la de penjar-les als ajuntaments. Peròòò... ja sabem que signifiquen els símblols? A vegades quedo estupefacte com la gent utilitza estelades (blaves i d'estel roig) indistintament, sabem el que volen dir aquests símbols? Per posar un xic de llum al tema un reportatge de VilawebTV que no té pèrdua.


Un altre video dedicat a totes les versions d'estelades, des de la blava i la de l'estel roig a unes quantes de molt més freaks.



En resum:

- Estel blanc fons blau --> dretes catalanistes
- Estel roig fons groc --> Esquerra independentista

Lingüisme caragirat

Seguint amb les tres barres en ment, aquest cop em vull fer ressò d'una iniciativa digital que ja fa temps que corre pels sectors blogaires del nord-est. Tot i que alguns ja la coneixem crec que es mereixia de totes totes un post al blog.
Es tracta del Gran Diccionari Interactiu Altempordanès publicat al web a través d'un blog.

Segons el meu entendre, la importància d'aquest treball pren força perquè en els tems que corren on la uniformització, la oficialitat i l'estandardització són la forma correcta (que no pas bona)de fer les coses, iniciatives com aquesta són una bona cossa als sectors lingüistes caragirats. Partidaris de sacrificar part del nostre patrimoni per tal de salvar-ne d'altres ...se m'ocorren alguns qualificatius dialectals per a aquesta gent.
Aquests sempre amb l'arma de la llenguaescritaestàndard a la mà, i l'excusa de garantir-ne la supervivència i facilitar-ne la comprensió, no s'adonen que el poder real d'una llengua rau en el poble que la parla! per tant rau en la parla, en la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua als primers segles d'existir on l'analfabetisme era majoritari?
--> Amb la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua a la repressió i persecució de les dictadures del S XX?
--> Amb la llengua oral!!

Per posar un exemple fàcil i estès al territori: Jo no sóc catalanoparlant perquè els meus avis hagin pogut llegir molta literatura, premsa o qualsevol text en català al llarg de les seves vides, ni molt menys escriure-hi. Jo parlo català perquè els meus avis i en part els meus pares (igual que molta altra gent) van mantenir la llengua viva quan estava més perseguida que mai i ho varen fer de forma oral!!

Perquè s'entesten a menysprear la llengua oral? perquè no li reconeixen el mèrit i la importància en la supervivència de la llengua? perquè la redueixen i la rebaixen amb categorismes dialectals? Perquè argumenten amb la intel·ligibilitat la necessitat d'una estandardització?
Potser el que cal és que d'una vegada per totes la llengua oficial reconegui la importància de la llengua oral!

I per acabar aquest missatge faré un regal als lingüistes que he malanomenat anteriorment.

CARAGIRAT: adjectiu dit pels catalans de les comarques a determinats sectors buròcrates de Barcelona que durant la guerra del francès, quan els primers es van rebel·lar contra l'invasor i els segons no només no li van plantar cara sinó que li van donar suport per treure'n profit! En un sentit figurat, els de la capital van girar la cara i van mirar cap a un altre cantó. Actualment el significat és més ampli; Traïdor, renegat, fals o hipòcrita en general, segons el DIEC!!

La barra perduda

Aquesta és una rondalla en vers (o com calgui anomenar-ho)que se m'ha acudit arran d'uns fets reals que he viscut, l'empadronament a la Comtal Vila de Castelló d'Empúries!

Sent nascut a l'Empordà orgullós de tramuntana jo em sentia català ple d'honor i ufana. I tenia quatre barres de més enllà de l'Albera a voltes estelades per escut i per bandera. I ara una n'he perduda faixat de sis franges colors d'or i gules, és blasó d'aquestos marges. Deixeu que vos expliqui quina és l'aventura que em deixa a mig camí amb una barra perduda. Per una treballadora d'eficàcia provada i testimoni de la sogra a la seu de la contrada. Canvio de municipalitat, la de vila l'he perduda i amb total llibertat estampo una signatura.	No fan examen de consciència no exigeixen pas himnes només la meua residència i la llista dels que hi conviuen. I ja sóc castelloní o potser castellonauta de fet no sabria pas dir si pel nom hi ha una pauta. Perquè en eixa vila no tots són iguals els jutges hi són en fila els notaris a semals. I el nom és ben igual el que compta ve després la família és cabdal i el cognom encara més. I és així com n'he passat de la malla i la Vila a la d'ara que és comtal pels capritxos de la vida. Tot pel cost de l'aiga i reduir-ne la factura ara sóc un xerraire i un barra perduda!