Che! Aprendimos a venderte

Avui fa 41 anys de l'afusellament d'Ernesto Che Guevara. És una figura que des de fa temps m'ha despertat un cert interès. A través de diversos documentals, pel·lícules i lectures m'he anat endinsant mica en mica en la seva persona i mica en mica m'ha anat captivant cada cop més.
D'altra banda tant com em facina la seva figura em sorpren la facilitat amb què la societat comercial de les darreres dècades va aconseguir transformar el que era un símbol revolucionari a nivell mundial en un símbol comercial! És impressionant la mà d'articles que es poden comprar amb la cara del Che impresa.
Per si algú vol aprofundir en el tema recomano:

- Diarios de motocicleta: film que narra els anys de jove en què va anar voltant per tot Sudamèrica i es va anar forjant la seva ideologia.

- Historia contemporànea de Cuba de Hugh Thomas que és la versió més acceptada de la història de Cuba de l'últim segle i alhora imparcial.

Fins a la victòria! sempre! o potser hauríem de dir "fins a l'èxit comercial!Sempre!"!

- Che. El Argentino: és un film que encara es pot veure als cinemes catalans, té una gran part de documental i narra els primers anys de la revolució cubana. L'actor Bendicio del Toro clava el personatge. S'espera la segona part de la pel·lícula per els pròxims anys.

En fi, fins a la victòria! Sempre! ... o potser hauríem de dir "fins a l'èxit comercial! Sempre!"

Surrealisme a l'empordanesa

Aquest cap de setmana passat he tingut una bona dosi de surrealisme. Primer divendres amb un dels millors concerts que he anat últimament, tot sigui dit, per presentar un dels millors discs que s'han fet darrerament. Va ser el Coser i Cantar d'Antònia Font al Jardí de Figueres. Les seves lletres tant màgiques com surrealistes es varen acabar d'inflar de tals atributs amb l'acompanyament d'una orquestra de cambra i del lloc. Va ser apoteòsic. Enllaço el vídeo de TTV. Però com a bon empordanès el pavelló del surrealisme el tenia ben alt i no en vaig tenir prou així que dissabte a la nit no se'ns va acudir res més que anar al cineeee!!!!!! Déu meu! Si! Sóc un dels pocs desgraciats que deuen córrer per Catalunya que dissabte no va veure el partit!!!! i per voluntat pòpiaaaa!! En fi... de passada deixeu-me dir que vem anar a veure la peli d'en Woody Allen i la primera meitat vaig dormir, de les últimes que ha fet, per mi és la més fluixa, i tret del morbo del trio amorósexual Bardem-Penélopecrus-Scarlettjohansson no té més, paisatges coneguts i actorillos de ventdefons fent de secundaris a cada racó. En fi, crec que el mestre Dalí estaria orgullós del meu surrealista cap de setmana.

Els mascles i femelles de l'espècie Homo abecerus han hivernat durant molt de temps, i com cada anyada quan cauen les primeres fulles dels arbres amb les primeres freds aquests animalots deshivernen i es troben en un seguit d'actes socials que no tenen més finalitat que refermar els enllaços d'amistat que els uneixen al grup. Aquests jocs acabaran preparant-los per la vida que els espera, fent-los més savis. És curiós com alguns dels mascles d'aquesta espècie per tal de passar millor els llargs i freds hiverns, canvien el pelatge i els creix una frondosa barba!

Peus untikesken!

Ahir a la nit va passar un fet darrerament bastant inusual. Vaig arribar a casa tard i cansat (això no és el fet inusual) la qüestió és que amb la Glo vam posar la tele per empassar-nos el primer que trobéssim i TATXAAAAAN!! quelcom interessant i a més a TV3(que últimament...)!!!
Resulta que van fer una nova edició d'un programa que havien fet fa pocs anys i que es diu "Històries de Catalunya". En aquest cas es tractava de viatjar (en el temps) fins a trobar els orígens de Catalunya o dit d'una altra forma a fins a les primeres civilitzacions que van habitar per aquestes contrades (ja sabeu íbers, grecs i romans).
El programa no tindria més interès que el de la pura curiositat històrica que tots tenim, si no fos perquè va aportar coneixement a un fet curiós de per si sol, els tipus de peu!
Resulta que hi ha diferents tipus i que a més representen aquestes primeres civilitzacions. Els teniu a la imatge de baix:
- El primer és el peu romà o egipci i el té el 62% de la població, es caracteritza perquè el dit gros és el més llarg i els altres es van escurçant successivament.
- El tercer és el peu grec, el té l'11% de la població i es caracteritza per tenir el segon dit més llarg que el dit gros! Curiós.

I ara direu "T'has deixat el segooon!!", evidenment ho he fet expressament, el segon és característic perquè té els primers dits més o menys tots de la mateixa allargada i això al programa de TV3 ho interpretaven potser com el peu indika.

I el millor de tot.... el meu peu és ..... UNTIKESKEN!!!!!
Que en la llengua dels íbers de l'empordà volia dir DELS INDIKES!!!!!

Així que en un dia llarg i cansat, me'n vaig poder anar a dormir ben orgullós i plè d'ufana dels meus magnífics peus indiquetes (que m'havien portat i aguantat tot el dia amunt i avall).

Els límits del capitalisme

Enguany estem en crisi! Als mitjans de comunicació és la principal notícia des de fa uns dies. Però ja des de fa mesos ens estan acrivillant amb aquest tema. Però realment què és la crisi, qui percep la crisi, a qui afecta. Malauradament afecta a tots als que per desventura estem vivint immersos en el sistema capitalista. I una crisi és un període en que aquest sistema deixa de funcionar com està previst que ho faci; es deixa de consumir, per tant les empreses (i les administracions)deixen de fer caixa, i per tant tenen un menor balanç de benefici i per tant han de retallar costos i per tant es perden llocs de treball i per tant la gent té menys ingressos i per tant la gent consumeix menys ... i tornem a començar... No serà que "les crisis" són períodes on se'ns obren els ulls i realment veiem com és el sistema capitalista!? No serà que de cop ens adonem de com n'és de pervers el sistema consumista!? No serà que la veritat de les coses només es percep quan aquestes estan en situacions extremes!?
Jo crec que sí! Crec que aquests temps estem veient quins són els fonaments reals del capitalisme i no pas els que ens venen en èpoques de vaques grasses (béns de consum, llibertats, estat del benestar en general).
M'ha fet molta gràcia com han reaccionat a la crisi als Estats Units, nacionalitzant!!! Si, nacionalitzant, que és el contrari de privatitzar, una de les grans accions dels sistemes capitalistes és privatitzar, privatitzar els serveis socials, els béns nacionals, privatitzar-ho tot! I ara resulta que quan el seu sistema fa aigües han d'actuar al revés, nacionalitzant!
I de retruc em pregunto... què passarà si la crisi no s'atura i continua? continuaran nacionalitzant!? Si passa això es pot arribar una situació tan immensament absurda com graciosa. Us imagineu uns EEUU amb més sectors nacionalitzats que no pas... per exemple Rússia!!!!?? Qui seria el més comunista aleshores!? Qui seria el més capitalista!? Té la seva gràcia!

Finalment (ara que he après això d'enganxar videos), n'enllaço un que m'ha arribat (merci Ioia per la insistència). "La història de les coses" és un pèl llarg i en espanyol però val molt la pena. Parla sobre la perversitat del sistema de consum capitalista, l'hauríem de passar als instituts!

Ressaca post 11S

Estem en dies de símbols i banderes, enguany, un dels que ens estimem més, l'estelada compleix anys. S'ha creat la "Comissió 100 anys d'estelada" i han aparegut inciatives com la de penjar-les als ajuntaments. Peròòò... ja sabem que signifiquen els símblols? A vegades quedo estupefacte com la gent utilitza estelades (blaves i d'estel roig) indistintament, sabem el que volen dir aquests símbols? Per posar un xic de llum al tema un reportatge de VilawebTV que no té pèrdua.


Un altre video dedicat a totes les versions d'estelades, des de la blava i la de l'estel roig a unes quantes de molt més freaks.



En resum:

- Estel blanc fons blau --> dretes catalanistes
- Estel roig fons groc --> Esquerra independentista

Lingüisme caragirat

Seguint amb les tres barres en ment, aquest cop em vull fer ressò d'una iniciativa digital que ja fa temps que corre pels sectors blogaires del nord-est. Tot i que alguns ja la coneixem crec que es mereixia de totes totes un post al blog.
Es tracta del Gran Diccionari Interactiu Altempordanès publicat al web a través d'un blog.

Segons el meu entendre, la importància d'aquest treball pren força perquè en els tems que corren on la uniformització, la oficialitat i l'estandardització són la forma correcta (que no pas bona)de fer les coses, iniciatives com aquesta són una bona cossa als sectors lingüistes caragirats. Partidaris de sacrificar part del nostre patrimoni per tal de salvar-ne d'altres ...se m'ocorren alguns qualificatius dialectals per a aquesta gent.
Aquests sempre amb l'arma de la llenguaescritaestàndard a la mà, i l'excusa de garantir-ne la supervivència i facilitar-ne la comprensió, no s'adonen que el poder real d'una llengua rau en el poble que la parla! per tant rau en la parla, en la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua als primers segles d'existir on l'analfabetisme era majoritari?
--> Amb la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua a la repressió i persecució de les dictadures del S XX?
--> Amb la llengua oral!!

Per posar un exemple fàcil i estès al territori: Jo no sóc catalanoparlant perquè els meus avis hagin pogut llegir molta literatura, premsa o qualsevol text en català al llarg de les seves vides, ni molt menys escriure-hi. Jo parlo català perquè els meus avis i en part els meus pares (igual que molta altra gent) van mantenir la llengua viva quan estava més perseguida que mai i ho varen fer de forma oral!!

Perquè s'entesten a menysprear la llengua oral? perquè no li reconeixen el mèrit i la importància en la supervivència de la llengua? perquè la redueixen i la rebaixen amb categorismes dialectals? Perquè argumenten amb la intel·ligibilitat la necessitat d'una estandardització?
Potser el que cal és que d'una vegada per totes la llengua oficial reconegui la importància de la llengua oral!

I per acabar aquest missatge faré un regal als lingüistes que he malanomenat anteriorment.

CARAGIRAT: adjectiu dit pels catalans de les comarques a determinats sectors buròcrates de Barcelona que durant la guerra del francès, quan els primers es van rebel·lar contra l'invasor i els segons no només no li van plantar cara sinó que li van donar suport per treure'n profit! En un sentit figurat, els de la capital van girar la cara i van mirar cap a un altre cantó. Actualment el significat és més ampli; Traïdor, renegat, fals o hipòcrita en general, segons el DIEC!!

La barra perduda

Aquesta és una rondalla en vers (o com calgui anomenar-ho)que se m'ha acudit arran d'uns fets reals que he viscut, l'empadronament a la Comtal Vila de Castelló d'Empúries!

Sent nascut a l'Empordà orgullós de tramuntana jo em sentia català ple d'honor i ufana. I tenia quatre barres de més enllà de l'Albera a voltes estelades per escut i per bandera. I ara una n'he perduda faixat de sis franges colors d'or i gules, és blasó d'aquestos marges. Deixeu que vos expliqui quina és l'aventura que em deixa a mig camí amb una barra perduda. Per una treballadora d'eficàcia provada i testimoni de la sogra a la seu de la contrada. Canvio de municipalitat, la de vila l'he perduda i amb total llibertat estampo una signatura.	No fan examen de consciència no exigeixen pas himnes només la meua residència i la llista dels que hi conviuen. I ja sóc castelloní o potser castellonauta de fet no sabria pas dir si pel nom hi ha una pauta. Perquè en eixa vila no tots són iguals els jutges hi són en fila els notaris a semals. I el nom és ben igual el que compta ve després la família és cabdal i el cognom encara més. I és així com n'he passat de la malla i la Vila a la d'ara que és comtal pels capritxos de la vida. Tot pel cost de l'aiga i reduir-ne la factura ara sóc un xerraire i un barra perduda!

I per Sant Jordi... una mica de ciència

Ja feia temps que entremig de la sequera mental que tinc per escriure al blog estic fent teràpia amb pluja d'idees i res millor per començar que fer les recomanacions fàcils de Sant Jordi.

Jo per trencar un xic entre tanta novela proposo dos obres d'assaig científic, una d'internacional i una de catalana.

La primera "La venjança de la Terra" és la cirereta a la magnífica trajectòria d'un gran científic. El pare de la Teoria de Gaia exposa aquí conceptes com el decreixement i ho relliga tot amb el canvi climàtic essent molt dur i ferm en les seves conviccions, ja que no és freqüent trobar científics, ecologistes i defensors de l'energia nuclear tot en una sola persona. A part l'obra és molt amena i fàcil de llegir per el públic profà a la ciència.

La segona "Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?" és una obra d'un dels personatges més lligats a la ciència al nostre país. En J. Wagensberg és el director del Cosmocaixa (amb molt d'encert) i recull aquí tota un reguitzell d'aforismes sobre la natura i la ciència que de forma fàcil et fan entrar en un estat de qüestionament i reflexió sobre aquests temes. No té pèrdua.

Ernest

Els funerals més celebrats

Celebrem els funerals,
amb diner i candela,
de la mort del nostre porc,
que és gran meravella,
entre els amics i parents
que se’l troben entre dents
sense tenir-ne pensaments
si és mascle o femella.

Ossos i carns al perol!
mana la mestressa
que coguin a poc a poc
que en tenim el rebost plè!
ja que ha mort amb company
i en tindrem per un tros d’any
sense temor ni afany
en tallarem peça.

Ha fet un testament clos
sense cap notari:

fiqueu-ho a l’armari
que no fos el cas bordell
que vingués el gat burell
que es mengés fins a la pell
si podia entrar-hi!

per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
mengeu-se’l que jo no puc
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

El porc ha estat ben gras
ben gruixut ben rellarg.

Un cantem,
són per los enterros
sabem cert que el porc difunt
ha mort amb dos ferros,
el ganxo i el ganivet.
Això sí que és dit pel cert,
i penso quedar-ne net
dintre de dos mesos.

Això (amb permís de Mesclat) ha passat avui en un mas de la garriga vilanantenca on, seguint la tradició de la matança, la neteja, el tallat, les mocaderes, tota la família ha assumit la seva condició de carnívors d'orígen rural, demà la segona part; triar, picar, pastar, coure, embotir i tastar!

Salut i cuixots, espatllots, botifarres dolces, picantes, de sang, de perol, de fetge, xoriços, llangunisses i fuets, llomillos, carn de perol, costelló, llom, llom del cap, fetge, cervell, ventresca, gorgil, greixots, morro, careta i orella, xuies, ossos i espinada, peus, i la cua!!!!!!