Des d'uns anys ençà, ens trobem en unes circumstàncies polítiques que podríem qualificar de crítiques (sense cap ànim de relacionar-les amb la crisi econòmica). A Catalunya, si fem una valoració de conjunt dels 30 anys de governs autonòmics veurem com s'ha passat de unes primeres eleccions il·lusionants i diverses a unes darreres legislatures que han estat tot el contrari: desilusionants, poc representatives i amb menys alternatives.
És evident que en les darreres eleccions hi ha hagut canvis de tendència en els aspectes que acabo d'exposar, però no crec que siguin significatius pel que vull exposar a continuació. El canvi de govern que tindrem no és una alternativa, és un retorn enrere. El fet que ara hi hagi 7 partits representats al parlament en aquest cas és un signe de les divisions internes i no pas de la diversitat política.
Fa set i quatre anys respectivament a Catalunya es va votar a favor d'un canvi real en contra de continuar amb les mateixes polítiques dels darrers 23 anys.
Des d'un punt de vista estructural, va ser un canvi positiu. Va trencar moltes tendències, amiguismes, en va fer caure molts de les poltrones i en definitiva va afavorir una renovació d'aires a un costat de la Plaça Sant Jaume.
Si analitzem la qüestió més a fons, des d'un punt de vista polític, també va servir per passar de més de dos dècades de polítiques conservadores de dretes a un heptèni progressista, déu ni do el que s'ha abançat aquests darrers anys amb drets col·lectius (socials, ambientals...), i això sense tenir cap mena de simpatia pels membres del tripartit!
Els resultats
I què ha passat al final? Doncs que tot aquest potencial positiu se n'ha anat en orris per culpa de la manca d'alternatives polítiques. Fa set anys Catalunya va necessitar una alternativa i la va trobar... Ara la tornava a necessitar i no l'ha trobat, recular al conservadorisme convergent no és una alternativa positiva.
Per tant si ni la trinca que governava ni les opcions de dretes eren camins vàlids, la crisi, política en aquest cas, és una qüestió d'alternatives.
I jo em pregunto: si els que governen no ens agraden, com és que no tenim la opció de fotre'ls al carrer i posar-n'hi un altre sense que això signifiqui recular?
Pel que fa als resultats de les darreres eleccions:
CIU: (creguts) Que ningú es deixi enganyar per l'aclaparador resultat. És cert que han guanyat les eleccions de carrer però si fa set anys els van fer fora és per alguna cosa, no serà que ara s'ha tornat enrere perquè els que hi havien tampoc ho han fet bé? No serà que hem sortit de Guatemala per anar a Guatepeor?... i tornar a Guatemala?
PSC: (merescuts) El cas més simple, paguen pel que han fet, ells i els de Madrid.
ERC: (re-partits) Van entendre malament allò de "divideix i venceràs" i s'ho van aplicar, així que paguen el menyspreu a les diferents opinions internes i/o pròximes. Potser així aprendran que deixar gent fora no és una solució integradora i aglutinadora, potser hauran d'admetre que deixar Carods, Carreteros, Beltrans i Laportes a la cuneta per recollir Montilles no és el que vol el seu electorat potencial.
ICV: (Il·lusos) Paguen proporcionalment, potser no són els culpables de la inestabilitat política dels darrers anys però si els responsables de mantenir-la al poder.
SI: (Millorables) D'acord, una nova opció política amb un objectiu molt clar, de fet l'únic objectiu. Què faran quan calgui decidir sobre altres temes? S'abstindran? O potser començaran a redactar un programa polític més complet?
RCAT: (Ignorats) Una llàstima, no s'ha sabut autoimpulsar prou, segurament els únics polítics que quan eren al poder varen tenir la decència de plegar (fer-se expulsar) per defensar les propies idees.
PXC: (Ignorables) Un error democràtic. Un partit que s'hauria d'haver il·legalitzat per la violència (verbal, moral i ètica) fa molt de temps, quan encara no tenia ressó mediàtic. Ara amb 70.000 vots que s'hi pot fer, donar-los més ressó? Potser ja no hauria hagut ni d'escriure aquestes tres línies...
Les conclusions
Les claus polítiques del futur proper:
- CIU no pot pensar que ha guanyat per mèrits propis sinó per demèrits dels altres, si no ho fa i al que es dedica és a desfer el poc de bo que ha tingut el tripartit d'aquí poc tornarem a necessitar un canvi.
- PSC per adonar-se dels seus errors també necessitaran una bona patacada a l'altra banda de la Plaça Sant Jaume i a Madrid? o amb aquesta ja n'hi haurà prou?
- ERC ...
- ICV mantenir-se fidels a les seves idees com han fet bastant fins ara. Oblidar-se de conselleries d'interior i de punyetes que no saben de què van i centrar-se amb el que si saben fer, ecologisme i semisocialisme.
- SI redactar un programa polític i després...
- RCAT ...
En definitiva, igual que els darrers anys, no concebo cap alternativa política acceptable. :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada