divendres, 28 de gener de 2011

Cultura, drets i interessos

De drets n'hi ha de dos tipus, de col·lectius i d'individuals. Tradicionalment la interpretació que les persones en fem d'això ha donat lloc a grans divergències en la forma d'entendre la vida i les relacions socials. Per exemple en el camp personal podem parlar d'egocentrisme/altruisme, en el treball  d'individualisme/cooperativisme. O fins i tot en el camp de la política ha donat lloc als qui defensen els drets col·lectius (esquerres) i als qui defensen els drets individuals (dretes) o en la organització social capitalisme/comunisme.
Des del meu punt de vista, els drets s'han de protegir i desenvolupar, siguin quins siguin, tots són importants i en la major part dels casos han costat molt d'aconseguir. Ara bé, es pot donar (i es dóna) el cas que els drets col·lectius entrin en confrontació amb els individuals, en aquest cas, MAI s'hauria de donar que els segons passin per sobre dels primers, l'interès col·lectiu ha de prevaler.
Un altre tema serien les males interpretacions que d'això se'n puguin fer, per exemple les històriques expropiacions de terrenys per a la construcció d'infraestructures.
Segons el meu parer la problemàtica actual que hi ha en el món de la cultura es redueix a aquesta mateixa confrontació històrica de drets i interessos.
El fet inapelable és que la cultura és quelcom col·lectiu sense cap connotació individual. I això, ja pot donar una idea de quina és la meva opinió de la gestió dels drets en el món cultural.
El que passa és que en aquest món tenim uns creadors individuals que generen un producte de consum col·lectiu i aleshores el grup fa prevaler els seus interessos per sobre dels de l'autor.
I així ja tenim el problema creat, una persona individualment treballa en el món cultural, crea i amb tot el dret (individual) del món en vol treure profit. D'altra banda, la societat vol consumir cultura i utilitza la seva posició de força (el nombre) per consumir cultura de forma il·legal.
Una possible solució podria ser distingir àmbits de consum cultural, és a dir, diferenciar alguns casos concrets en què hauria de prevaler el dret col·lectiu i uns altres en què hauria de prevaler el dret individual.
Per exemple com a casos de drets col·lectius que haurien de prevaler sempre se m'acudeixen diferents àmbits, tots relacionats amb les administracions públiques. Els centres d'ensenyament, els mitjans de comunicació o els equipaments culturals pròpiament. No són entitats que busquin lucrar-se amb el producte creat per altres, sinó que precisament el que fan és potenciar la cultura i induïr als ciutadans al consum cultural, per això penso que en aquests casos mai hauria d'haver-hi limitacions al consum cultural (drets d'autor, cànons...) fins i tot pot ser que els mateixos autors en sortíssin beneficiats per la situació global de cosnum cultural que s'instauraria.
Una altra cosa és el consum particular o el benefici que algú pot obtenir del treball d'altri, aquí és on la confrontació és entre drets individuals, per tant, la protecció màxima en aquest cas ha de ser pel creador, per protegir-lo i incentivar-lo a seguir creant.
En definitiva, si una cosa està clara, és que el món cultural és un món eminentment col·lectiu i que passi el que passi els drets del grup prevaldran (internet ajudarà bastant). El que si que no té lloc en aquest món és la l'egoisme d'alguns que han intentat per la via de la força d'uns pocs i d'unes lleis hipòcrites capgirar l'equilibri de producció i consum cultural.
No sé si les llicències Creative Commons responen a aquesta mateixa idea?

Cap comentari: