Els límits del capitalisme

Enguany estem en crisi! Als mitjans de comunicació és la principal notícia des de fa uns dies. Però ja des de fa mesos ens estan acrivillant amb aquest tema. Però realment què és la crisi, qui percep la crisi, a qui afecta. Malauradament afecta a tots als que per desventura estem vivint immersos en el sistema capitalista. I una crisi és un període en que aquest sistema deixa de funcionar com està previst que ho faci; es deixa de consumir, per tant les empreses (i les administracions)deixen de fer caixa, i per tant tenen un menor balanç de benefici i per tant han de retallar costos i per tant es perden llocs de treball i per tant la gent té menys ingressos i per tant la gent consumeix menys ... i tornem a començar... No serà que "les crisis" són períodes on se'ns obren els ulls i realment veiem com és el sistema capitalista!? No serà que de cop ens adonem de com n'és de pervers el sistema consumista!? No serà que la veritat de les coses només es percep quan aquestes estan en situacions extremes!?
Jo crec que sí! Crec que aquests temps estem veient quins són els fonaments reals del capitalisme i no pas els que ens venen en èpoques de vaques grasses (béns de consum, llibertats, estat del benestar en general).
M'ha fet molta gràcia com han reaccionat a la crisi als Estats Units, nacionalitzant!!! Si, nacionalitzant, que és el contrari de privatitzar, una de les grans accions dels sistemes capitalistes és privatitzar, privatitzar els serveis socials, els béns nacionals, privatitzar-ho tot! I ara resulta que quan el seu sistema fa aigües han d'actuar al revés, nacionalitzant!
I de retruc em pregunto... què passarà si la crisi no s'atura i continua? continuaran nacionalitzant!? Si passa això es pot arribar una situació tan immensament absurda com graciosa. Us imagineu uns EEUU amb més sectors nacionalitzats que no pas... per exemple Rússia!!!!?? Qui seria el més comunista aleshores!? Qui seria el més capitalista!? Té la seva gràcia!

Finalment (ara que he après això d'enganxar videos), n'enllaço un que m'ha arribat (merci Ioia per la insistència). "La història de les coses" és un pèl llarg i en espanyol però val molt la pena. Parla sobre la perversitat del sistema de consum capitalista, l'hauríem de passar als instituts!