La barra perduda

Aquesta és una rondalla en vers (o com calgui anomenar-ho)que se m'ha acudit arran d'uns fets reals que he viscut, l'empadronament a la Comtal Vila de Castelló d'Empúries!

Sent nascut a l'Empordà orgullós de tramuntana jo em sentia català ple d'honor i ufana. I tenia quatre barres de més enllà de l'Albera a voltes estelades per escut i per bandera. I ara una n'he perduda faixat de sis franges colors d'or i gules, és blasó d'aquestos marges. Deixeu que vos expliqui quina és l'aventura que em deixa a mig camí amb una barra perduda. Per una treballadora d'eficàcia provada i testimoni de la sogra a la seu de la contrada. Canvio de municipalitat, la de vila l'he perduda i amb total llibertat estampo una signatura.	No fan examen de consciència no exigeixen pas himnes només la meua residència i la llista dels que hi conviuen. I ja sóc castelloní o potser castellonauta de fet no sabria pas dir si pel nom hi ha una pauta. Perquè en eixa vila no tots són iguals els jutges hi són en fila els notaris a semals. I el nom és ben igual el que compta ve després la família és cabdal i el cognom encara més. I és així com n'he passat de la malla i la Vila a la d'ara que és comtal pels capritxos de la vida. Tot pel cost de l'aiga i reduir-ne la factura ara sóc un xerraire i un barra perduda!