dijous, 4 de setembre de 2008

La barra perduda

Aquesta és una rondalla en vers (o com calgui anomenar-ho)que se m'ha acudit arran d'uns fets reals que he viscut, l'empadronament a la Comtal Vila de Castelló d'Empúries!

Sent nascut a l'Empordà
orgullós de tramuntana
jo em sentia català
ple d'honor i ufana.

I tenia quatre barres
de més enllà de l'Albera
a voltes estelades
per escut i per bandera.

I ara una n'he perduda
faixat de sis franges
colors d'or i gules,
és blasó d'aquestos marges.

Deixeu que vos expliqui
quina és l'aventura
que em deixa a mig camí
amb una barra perduda.

Per una treballadora
d'eficàcia provada
i testimoni de la sogra
a la seu de la contrada.

Canvio de municipalitat,
la de vila l'he perduda
i amb total llibertat
estampo una signatura.
No fan examen de consciència
no exigeixen pas himnes
només la meua residència
i la llista dels que hi conviuen.

I ja sóc castelloní
o potser castellonauta
de fet no sabria pas dir
si pel nom hi ha una pauta.

Perquè en eixa vila
no tots són iguals
els jutges hi són en fila
els notaris a semals.

I el nom és ben igual
el que compta ve després
la família és cabdal
i el cognom encara més.

I és així com n'he passat
de la malla i la Vila
a la d'ara que és comtal
pels capritxos de la vida.

Tot pel cost de l'aiga
i reduir-ne la factura
ara sóc un xerraire
i un barra perduda!