dimarts, 9 de setembre del 2008

Lingüisme caragirat

Seguint amb les tres barres en ment, aquest cop em vull fer ressò d'una iniciativa digital que ja fa temps que corre pels sectors blogaires del nord-est. Tot i que alguns ja la coneixem crec que es mereixia de totes totes un post al blog.
Es tracta del Gran Diccionari Interactiu Altempordanès publicat al web a través d'un blog.

Segons el meu entendre, la importància d'aquest treball pren força perquè en els tems que corren on la uniformització, la oficialitat i l'estandardització són la forma correcta (que no pas bona)de fer les coses, iniciatives com aquesta són una bona cossa als sectors lingüistes caragirats. Partidaris de sacrificar part del nostre patrimoni per tal de salvar-ne d'altres ...se m'ocorren alguns qualificatius dialectals per a aquesta gent.
Aquests sempre amb l'arma de la llenguaescritaestàndard a la mà, i l'excusa de garantir-ne la supervivència i facilitar-ne la comprensió, no s'adonen que el poder real d'una llengua rau en el poble que la parla! per tant rau en la parla, en la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua als primers segles d'existir on l'analfabetisme era majoritari?
--> Amb la llengua oral!
Com ha sobreviscut la llengua a la repressió i persecució de les dictadures del S XX?
--> Amb la llengua oral!!

Per posar un exemple fàcil i estès al territori: Jo no sóc catalanoparlant perquè els meus avis hagin pogut llegir molta literatura, premsa o qualsevol text en català al llarg de les seves vides, ni molt menys escriure-hi. Jo parlo català perquè els meus avis i en part els meus pares (igual que molta altra gent) van mantenir la llengua viva quan estava més perseguida que mai i ho varen fer de forma oral!!

Perquè s'entesten a menysprear la llengua oral? perquè no li reconeixen el mèrit i la importància en la supervivència de la llengua? perquè la redueixen i la rebaixen amb categorismes dialectals? Perquè argumenten amb la intel·ligibilitat la necessitat d'una estandardització?
Potser el que cal és que d'una vegada per totes la llengua oficial reconegui la importància de la llengua oral!

I per acabar aquest missatge faré un regal als lingüistes que he malanomenat anteriorment.

CARAGIRAT: adjectiu dit pels catalans de les comarques a determinats sectors buròcrates de Barcelona que durant la guerra del francès, quan els primers es van rebel·lar contra l'invasor i els segons no només no li van plantar cara sinó que li van donar suport per treure'n profit! En un sentit figurat, els de la capital van girar la cara i van mirar cap a un altre cantó. Actualment el significat és més ampli; Traïdor, renegat, fals o hipòcrita en general, segons el DIEC!!