Che! Aprendimos a venderte

Avui fa 41 anys de l'afusellament d'Ernesto Che Guevara. És una figura que des de fa temps m'ha despertat un cert interès. A través de diversos documentals, pel·lícules i lectures m'he anat endinsant mica en mica en la seva persona i mica en mica m'ha anat captivant cada cop més.
D'altra banda tant com em facina la seva figura em sorpren la facilitat amb què la societat comercial de les darreres dècades va aconseguir transformar el que era un símbol revolucionari a nivell mundial en un símbol comercial! És impressionant la mà d'articles que es poden comprar amb la cara del Che impresa.
Per si algú vol aprofundir en el tema recomano:

- Diarios de motocicleta: film que narra els anys de jove en què va anar voltant per tot Sudamèrica i es va anar forjant la seva ideologia.

- Historia contemporànea de Cuba de Hugh Thomas que és la versió més acceptada de la història de Cuba de l'últim segle i alhora imparcial.

Fins a la victòria! sempre! o potser hauríem de dir "fins a l'èxit comercial!Sempre!"!

- Che. El Argentino: és un film que encara es pot veure als cinemes catalans, té una gran part de documental i narra els primers anys de la revolució cubana. L'actor Bendicio del Toro clava el personatge. S'espera la segona part de la pel·lícula per els pròxims anys.

En fi, fins a la victòria! Sempre! ... o potser hauríem de dir "fins a l'èxit comercial! Sempre!"

Creure o no creure...quina és la qüestió?

Primer sóc agnòstic perquè no crec que es pugui conèixer si hi ha algun ésser superior o no.
Després sóc ateu perquè no crec que existeixi cap ésser superior.
També sóc laicicista perquè no crec que les creences hagin de ser quelcom col·lectiu, crec que són quelcom individual.

Què sóc doncs?...En què crec aleshores?...

Crec bàsicament en dues coses; en les persones (com a éssers capaços de fer el bé i el mal) i en la natura (com a marc per entendre el funcionament de les coses).

Crec en les persones o potser hauria de dir en la humanitat...perquè crec que com a éssers racionals hem actuat al llarg de la història amb actituds bones i dolentes i per tant nosaltres mateixos som capaços de regular aquests comportaments. La humanitat té molts valors bons per si sola (justícia, igualtat, solidaritat, amor, amistat...) i no cal creure en cap ésser superior per a justificar-los, ni molt menys cal creure en entitats que els administrin (esglèsies i religions). Perquè al fi i al cap l'elecció o no d'uns valors és un acte individual.

Crec en la natura

Surrealisme a l'empordanesa

Aquest cap de setmana passat he tingut una bona dosi de surrealisme. Primer divendres amb un dels millors concerts que he anat últimament, tot sigui dit, per presentar un dels millors discs que s'han fet darrerament. Va ser el Coser i Cantar d'Antònia Font al Jardí de Figueres. Les seves lletres tant màgiques com surrealistes es varen acabar d'inflar de tals atributs amb l'acompanyament d'una orquestra de cambra i del lloc. Va ser apoteòsic. Enllaço el vídeo de TTV. Però com a bon empordanès el pavelló del surrealisme el tenia ben alt i no en vaig tenir prou així que dissabte a la nit no se'ns va acudir res més que anar al cineeee!!!!!! Déu meu! Si! Sóc un dels pocs desgraciats que deuen córrer per Catalunya que dissabte no va veure el partit!!!! i per voluntat pòpiaaaa!! En fi... de passada deixeu-me dir que vem anar a veure la peli d'en Woody Allen i la primera meitat vaig dormir, de les últimes que ha fet, per mi és la més fluixa, i tret del morbo del trio amorósexual Bardem-Penélopecrus-Scarlettjohansson no té més, paisatges coneguts i actorillos de ventdefons fent de secundaris a cada racó. En fi, crec que el mestre Dalí estaria orgullós del meu surrealista cap de setmana.

Els mascles i femelles de l'espècie Homo abecerus han hivernat durant molt de temps, i com cada anyada quan cauen les primeres fulles dels arbres amb les primeres freds aquests animalots deshivernen i es troben en un seguit d'actes socials que no tenen més finalitat que refermar els enllaços d'amistat que els uneixen al grup. Aquests jocs acabaran preparant-los per la vida que els espera, fent-los més savis. És curiós com alguns dels mascles d'aquesta espècie per tal de passar millor els llargs i freds hiverns, canvien el pelatge i els creix una frondosa barba!

Al mar...

Avui dimecres, dia de caiac a Cadaqués!
Un cop més sols a mar una experiència única.
Port Lligat
L'illa
Primer cansament als braços
La profundiat del mar
La meva insignificància (si surt un peix gros em cago!)
Més blau profund, d'aquell que només té el mar
Finalment l'illa de Messina, genial i aterradora alhora
Lluny de la costa cap a Cap de Creus
Una llarga travessa mar enfora
Ploguent tota l'estona (si sentir ploure és agradable, ploure quan estàs flotan al mar és...)
Al final la Cova de l'Infern (Un infern plàcid, tranquil, agradable, aigües cristal·lines, la roca plegada...)
Sortim vers el nord
Som al Cap de creus, a la punta una roca, la més extrema, té una creu marcada per els elements
Cap a s'encalladora, una illa al mig del mar, petita, terrible, amb una font d'aigua dolça al mig!!!!
Tornem, torna a ploure, la travessa torna a ser llarga.
Llegim una pintada al penyasegat "Catalunya un bell país"
Plou més
Trona i llampega (si sentir trons i veure llampecs és agradable, al mar...fa pooooooor!)
Els braços ja no responen gaire
Ja arribem a Portlligat
L'últim esprint
Arribem cansats però força secs
Trepitgem terra
Cau el dilubi universal i quedem més xops amb cinc minuts a terra que en dos hores i mitja al mar!
Cap a casa.

Peus untikesken!

Ahir a la nit va passar un fet darrerament bastant inusual. Vaig arribar a casa tard i cansat (això no és el fet inusual) la qüestió és que amb la Glo vam posar la tele per empassar-nos el primer que trobéssim i TATXAAAAAN!! quelcom interessant i a més a TV3(que últimament...)!!!
Resulta que van fer una nova edició d'un programa que havien fet fa pocs anys i que es diu "Històries de Catalunya". En aquest cas es tractava de viatjar (en el temps) fins a trobar els orígens de Catalunya o dit d'una altra forma a fins a les primeres civilitzacions que van habitar per aquestes contrades (ja sabeu íbers, grecs i romans).
El programa no tindria més interès que el de la pura curiositat històrica que tots tenim, si no fos perquè va aportar coneixement a un fet curiós de per si sol, els tipus de peu!
Resulta que hi ha diferents tipus i que a més representen aquestes primeres civilitzacions. Els teniu a la imatge de baix:
- El primer és el peu romà o egipci i el té el 62% de la població, es caracteritza perquè el dit gros és el més llarg i els altres es van escurçant successivament.
- El tercer és el peu grec, el té l'11% de la població i es caracteritza per tenir el segon dit més llarg que el dit gros! Curiós.

I ara direu "T'has deixat el segooon!!", evidenment ho he fet expressament, el segon és característic perquè té els primers dits més o menys tots de la mateixa allargada i això al programa de TV3 ho interpretaven potser com el peu indika.

I el millor de tot.... el meu peu és ..... UNTIKESKEN!!!!!
Que en la llengua dels íbers de l'empordà volia dir DELS INDIKES!!!!!

Així que en un dia llarg i cansat, me'n vaig poder anar a dormir ben orgullós i plè d'ufana dels meus magnífics peus indiquetes (que m'havien portat i aguantat tot el dia amunt i avall).