Surrealisme a l'empordanesa

Aquest cap de setmana passat he tingut una bona dosi de surrealisme. Primer divendres amb un dels millors concerts que he anat últimament, tot sigui dit, per presentar un dels millors discs que s'han fet darrerament. Va ser el Coser i Cantar d'Antònia Font al Jardí de Figueres. Les seves lletres tant màgiques com surrealistes es varen acabar d'inflar de tals atributs amb l'acompanyament d'una orquestra de cambra i del lloc. Va ser apoteòsic. Enllaço el vídeo de TTV. Però com a bon empordanès el pavelló del surrealisme el tenia ben alt i no en vaig tenir prou així que dissabte a la nit no se'ns va acudir res més que anar al cineeee!!!!!! Déu meu! Si! Sóc un dels pocs desgraciats que deuen córrer per Catalunya que dissabte no va veure el partit!!!! i per voluntat pòpiaaaa!! En fi... de passada deixeu-me dir que vem anar a veure la peli d'en Woody Allen i la primera meitat vaig dormir, de les últimes que ha fet, per mi és la més fluixa, i tret del morbo del trio amorósexual Bardem-Penélopecrus-Scarlettjohansson no té més, paisatges coneguts i actorillos de ventdefons fent de secundaris a cada racó. En fi, crec que el mestre Dalí estaria orgullós del meu surrealista cap de setmana.