dimecres, 8 d’octubre del 2008

Creure o no creure...quina és la qüestió?

Primer sóc agnòstic perquè no crec que es pugui conèixer si hi ha algun ésser superior o no.
Després sóc ateu perquè no crec que existeixi cap ésser superior.
També sóc laicicista perquè no crec que les creences hagin de ser quelcom col·lectiu, crec que són quelcom individual.

Què sóc doncs?...En què crec aleshores?...

Crec bàsicament en dues coses; en les persones (com a éssers capaços de fer el bé i el mal) i en la natura (com a marc per entendre el funcionament de les coses).

Crec en les persones o potser hauria de dir en la humanitat...perquè crec que com a éssers racionals hem actuat al llarg de la història amb actituds bones i dolentes i per tant nosaltres mateixos som capaços de regular aquests comportaments. La humanitat té molts valors bons per si sola (justícia, igualtat, solidaritat, amor, amistat...) i no cal creure en cap ésser superior per a justificar-los, ni molt menys cal creure en entitats que els administrin (esglèsies i religions). Perquè al fi i al cap l'elecció o no d'uns valors és un acte individual.

Crec en la natura