Per una abstenció crítica

Avui en dia la societat catalana es troba en un encreuament de camins politicosocials bastant complicat. El camí que hem recorregut durant anys del pactisme i del conformisme amb Espanya arriba a un “quatre cantons” i hem d'escollir cap on seguim com a poble. Seguim recte amb la complicitat amb els polítics actuals i continuem sent corresponsables i culpables de tots els fets que ocorren al nostre país? O bé canviem radicalment i com a poble ens posicionem en contra d'aquest plantejament?

Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és un veritable error de passotisme i de conformisme.

Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.

El PSC és una força política que malgrat els esforços de maquillatge, cada cop pot amagar menys la seva veritable identitat sucursalista espanyola. En són proves els “sacrificis” que darrerament han fet dels sectors més catalanistes dins d'aquest partit. Aquesta caça de bruixes ha anat encapçalada pel “bon vent i barca nova” que van etzibar al president Maragall i ha acabat amb l'ascens al poder del sector més espanyolista amb els senyors Montilla, de Madre, Corbacho, Zaragoza i Iceta al capdavant. D'altra banda des de Madrid, Mr. Z va començar fent falses promeses als catalans (només cal recordar els fets de l'Estatut) i ha acabat creient-se les seves pròpies mentides i amb un bloqueig politicoeconòmic sobre catalunya amb les successives crisis d'infraestructures (autopistes, electricitat, transport públic...) i el bloqueig al desplegament de l'estatut (retallades i incompliment dels traspassos i del finançament).

CIU és el partit hereu del pactisme (o submissionime o botiflerisme) que durant tants anys ens ha mantingut subdits lleials d’un estat que ens ha volgut, vol i voldrà eliminar com a poble. Es tracta d’un partit que recentment ens ha venut pactant amb Mr Z per rebaixar les espectatives d’aquest país que es recollien a l’Estatut del 30­S. A més a aquestes eleccions presenta un candidat més obsessionat en aconseguir aferrar-se a una poltrona ministerial i a una ideología del SXIX que en defensar el país.

ERC tampoc mereix gaire més confiança, és un partit que durant anys no sabia on era ni cap on anava però va rebre la confiança dels ciutadans, va recollir les primeres necessitats de canvis i no ho han sabut gestionar. Primer pactant a Madrid per mantenir Mr Z al poder tal i com han crititcat durant anys que ho fes CIU. Després van fer president de la Generalitat de Catalunya al senyor Montilla, això després que els fessin fora del govern (primer al seu conseller en cap i després a tots els consellers) amb dos patades al cul. Quina autoestima pot tenir un partit que accepta això? Quina imatge de força i de defensa del país i dels ciutadans pretén donar? Un partit que calla autoritariament en el seu si les nombroses veus discordants i que per tant no permet la regeneració interna pretén recollir la necessitat d’un canvi en el sistema polític?

Del PP i Ciutadans, res a dir, res a fer.

Pel que fa a ICV és el partit que menys mereix la confiança dels ciutadans perquè ja l’ha traït anteriorment. Perquè quan la resta de partits eren mals coneguts aquest es presentava com la força que recollia el sentiment de renovació política i arran d’això també va rebre una bona dosi de confiança de la ciutadania amb més poder polític. La traició que han comès és el pitjor error que pot cometre un partit polític contra el seu poble. Han traït a tots els que els van votar perquè es presentaven com una altra forma de fer política perquè tal com la resta han tingut ansia de poder i s'han volgut aferrar tant si com no a dues conselleries i unes quantes regidories més. Per mantenir aquest poder s'han menjat amb patates o sense Bracons, el TAV i no dubteu que s'empassaran la MAT, elements que tots ells els servien a les campanyes electorals per omplir-se la boca. A més a més per fer-ho tot més sorneguer, els fums els han pujat al cap i s'han pensat que en sabíen prou com per gestionar dos calius encesos com Habitatge i Interior i no solament s'han cremat les mans sinó que han cremat al poble! I n'és un bon exemple la gestió que han fet de la nostra “maiproubenvinguda” policia autonòmica, els càrrecs polítics d'aquest partit han estat qui ha dirigit la repressió contra el jovent compromès amb el país aprofitant els fets de la “Crema Catalana”. Que potser els fa nosa aquest jovent? Que potser els molesta que hi hagi veus crítiques que expliquin tota la gestió que estan fent!?

Per tots aquests fets dic que les forces polítiques existents i que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de socarrel el model polític actual.

Per demostrar la necessitat d'aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el “votar per votar”.

L'abstenció crítica actualment és la millor opció plítica perquè significa trencar amb les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions, perquè significa deixar de donar-los el poder polític que durant tant de temps han malbaratat, perquè vol dir que el poder el torni a assumir el poble (veritable base de la democràcia) i perquè vol dir que no podran continuar atribuint l'abstenció real al passotisme.

L'abstenció crítica és la millor opció política perquè continuar votant, a hores d'ara, significarà fer-se corresponsable i culpable dels mals que té el nostre país i dels que tindrà per haver donat el poder als mateixos de sempre.

Ernest Riera i Causadias

Alt Empordà, Gener del 2008