dimarts, 8 de gener de 2008

Per una abstenció crítica


Avui en dia la societat catalana es troba en un encreuament de camins politicosocials bastant complicat. El camí que hem recorregut durant anys del pactisme i del conformisme amb Espanya arriba a un “quatre cantons” i hem d'escollir cap on seguim com a poble. Seguim recte amb la complicitat amb els polítics actuals i continuem sent corresponsables i culpables de tots els fets que ocorren al nostre país? O bé canviem radicalment i com a poble ens posicionem en contra d'aquest plantejament?

Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l'ha malbaratat és un veritable error de passotisme i de conformisme.

Cap força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d'una manera o d'una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la societat catalana.

El PSC és una força política que malgrat els esforços de maquillatge, cada cop pot amagar menys la seva veritable identitat sucursalista espanyola. En són proves els “sacrificis” que darrerament han fet dels sectors més catalanistes dins d'aquest partit. Aquesta caça de bruixes ha anat encapçalada pel “bon vent i barca nova” que van etzibar al president Maragall i ha acabat amb l'ascens al poder del sector més espanyolista amb els senyors Montilla, de Madre, Corbacho, Zaragoza i Iceta al capdavant. D'altra banda des de Madrid, Mr. Z va començar fent falses promeses als catalans (només cal recordar els fets de l'Estatut) i ha acabat creient-se les seves pròpies mentides i amb un bloqueig politicoeconòmic sobre catalunya amb les successives crisis d'infraestructures (autopistes, electricitat, transport públic...) i el bloqueig al desplegament de l'estatut (retallades i incompliment dels traspassos i del finançament).

CIU és el partit hereu del pactisme (o submissionime o botiflerisme) que durant tants anys ens ha mantingut subdits lleials d’un estat que ens ha volgut, vol i voldrà eliminar com a poble. Es tracta d’un partit que recentment ens ha venut pactant amb Mr Z per rebaixar les espectatives d’aquest país que es recollien a l’Estatut del 30­S. A més a aquestes eleccions presenta un candidat més obsessionat en aconseguir aferrar-se a una poltrona ministerial i a una ideología del SXIX que en defensar el país.

ERC tampoc mereix gaire més confiança, és un partit que durant anys no sabia on era ni cap on anava però va rebre la confiança dels ciutadans, va recollir les primeres necessitats de canvis i no ho han sabut gestionar. Primer pactant a Madrid per mantenir Mr Z al poder tal i com han crititcat durant anys que ho fes CIU. Després van fer president de la Generalitat de Catalunya al senyor Montilla, això després que els fessin fora del govern (primer al seu conseller en cap i després a tots els consellers) amb dos patades al cul. Quina autoestima pot tenir un partit que accepta això? Quina imatge de força i de defensa del país i dels ciutadans pretén donar? Un partit que calla autoritariament en el seu si les nombroses veus discordants i que per tant no permet la regeneració interna pretén recollir la necessitat d’un canvi en el sistema polític?

Del PP i Ciutadans, res a dir, res a fer.

Pel que fa a ICV és el partit que menys mereix la confiança dels ciutadans perquè ja l’ha traït anteriorment. Perquè quan la resta de partits eren mals coneguts aquest es presentava com la força que recollia el sentiment de renovació política i arran d’això també va rebre una bona dosi de confiança de la ciutadania amb més poder polític. La traició que han comès és el pitjor error que pot cometre un partit polític contra el seu poble. Han traït a tots els que els van votar perquè es presentaven com una altra forma de fer política perquè tal com la resta han tingut ansia de poder i s'han volgut aferrar tant si com no a dues conselleries i unes quantes regidories més. Per mantenir aquest poder s'han menjat amb patates o sense Bracons, el TAV i no dubteu que s'empassaran la MAT, elements que tots ells els servien a les campanyes electorals per omplir-se la boca. A més a més per fer-ho tot més sorneguer, els fums els han pujat al cap i s'han pensat que en sabíen prou com per gestionar dos calius encesos com Habitatge i Interior i no solament s'han cremat les mans sinó que han cremat al poble! I n'és un bon exemple la gestió que han fet de la nostra “maiproubenvinguda” policia autonòmica, els càrrecs polítics d'aquest partit han estat qui ha dirigit la repressió contra el jovent compromès amb el país aprofitant els fets de la “Crema Catalana”. Que potser els fa nosa aquest jovent? Que potser els molesta que hi hagi veus crítiques que expliquin tota la gestió que estan fent!?

Per tots aquests fets dic que les forces polítiques existents i que es presenten a les pròximes eleccions espanyoles ja no responen a les necessitats de la ciutadania i per tant cal un canvi radical en el sistema, cal que sorgeixi una nova opció política amb prou força per donar resposta a aquesta necessitat i així canviar de socarrel el model polític actual.

Per demostrar la necessitat d'aquest canvi a les següents eleccions, a la ciutadania només ens queda un camí polític, l'abstenció crítica! Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat. Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar. Són molt més irresponsables i passotes les opcions conformistes de vot i el “votar per votar”.

L'abstenció crítica actualment és la millor opció plítica perquè significa trencar amb les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions, perquè significa deixar de donar-los el poder polític que durant tant de temps han malbaratat, perquè vol dir que el poder el torni a assumir el poble (veritable base de la democràcia) i perquè vol dir que no podran continuar atribuint l'abstenció real al passotisme.

L'abstenció crítica és la millor opció política perquè continuar votant, a hores d'ara, significarà fer-se corresponsable i culpable dels mals que té el nostre país i dels que tindrà per haver donat el poder als mateixos de sempre.

Ernest Riera i Causadias

Alt Empordà, Gener del 2008

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona pel bloc, sempre és una bona notícia obrir canals de informació.
Estem en contacte.

pau

Núria Puigdevall ha dit...

Eooo, endavant amb la nova iniciativa!!!

Miquel Strubell ha dit...

Ernest,
Entenc la teva posició però hi discrepo.
Churchill ja va dir que la democràcia era el pitjor sistema de govern ... amb excepció de totes els altres.
Per tant, hem d'anar al candidat menys dolent.
Com que els que voten per rutina, de manera fidel, votaran igualment, l'abstenció no farà més que perjudicar únicament els partits que "haurien" votat els abstencionistes.
Dius: (a) "Abstenir-se de votar és una opció coherent i compromesa amb el dret de votar i el deure de fer-ho amb responsabilitat." D'ACORD!
però també dius: (b) "Si no existeix cap força política que mereixi el vot dels ciutadans, no cal votar." I AQUí DISCREPO (cordialment, no cal dir-ho!)
Per això, si jo sentís que a les files del PP hi ha una crida perquè la gent no vagi a votar a Catalunya, faria un bot d'alegria.
En definitiva, una abstenció "catalanista" a Catalunya no fa cap servei a cap causa nostra.
Vaja, és la meva opinió!

Ernest ha dit...

En primer lloc, merci Miquel per la sinceritat i la crítica, és precisament el que buscava amb aquest article, crear una mica de debat independentment de tots els punts de vista.

D'alta banda tot i les teves argumentacions (que trobo encertades, des del teu punt de vista) jo continuo trobant motius per a l'abstenció.

En primer lloc, penso que l'abstenció no s'ha de prendre simplement en un sentit matemàtic dels escons resultants sinó també en un sentit social, és a dir, tot i que és cert que l'abstenció de l'esquerra independentista (per exemple) donaria més escons a altres formacions, si fos molt nombrosa i majoritaria seria un punt de trencament social amb el sistema polític actual.
Per exemple, si es donés el cas d'unes eleccions amb una participació molt baixa, d'un 20%, 30% o fins i tot un 40%. Jo em pregunto, quina legitimitat tindrien aquests resultats i crec que la resposta és que ben poca.
Perquè? Doncs perquè la societat en conjunt hauria fet un vot molt més enllà de triar una força política, hauría dit "no al sistema actual" i això només podria conduïr a un canvi de sistema.

Altres qüestions a tractar per exemple és en quin percentatge d'abstenció creieu que unes eleccions perden legitimitat? o creieu que sempre en tenen independentment d'aquesta dada?

Podem continuar discutint aquest tema, a veure si altra gent s'anima!!

SALUT

Joan Font ha dit...

Hola Ernest,
acabo de descobrir el bloc, i m'he mirat una mica els posts (molt divertit el joc de les banderes).

Sobre el tema de l'abstenció a les eleccions, tot i ser completament legítima la trobo molt poc útil. Només cal mirar el percentatge de vot habitual als EUA (sobre gent censada, sobre habitants encara és molt menor) i com el país no s'immuta.
És cert que aquí (al Principat) ultimament hi ha hagut una mica de debat sobre la baixa participació (entre el 40 i el 56 percent en les últimes 5 votacions si no contem les espanyoles2004) però ha estat absolutament superficial.

Una altra cosa és si votar és també inútil o no. Com a acte individual no tinc cap dubte de que si. El vot en bloc pot tenir alguna utilitat, depenent de la circumstància.

En les eleccions actuals, i a la demarcació de Girona, hi ha diverses possibilitats:
- Votar ERC (si es considera que és millor un diputat d'ERC que un del PP i davant de la possibilitat que a Girona sembla que hi ha un diputat en joc entre els dos partits).
- Votar un partit petit (si es creu que això pot modificar les polítiques dels partit grans).
- Votar nul (amb la mateixa intenció que abans).
* Sempre parlant de vot en bloc, no del vot individual

(Sento haver escrit tant però m'he anat animant...)

Ernest ha dit...

Parlant de legitimitat, no crec que sigui innata a la democràcia, per exemple crec que es deu perdre en algun punt d'abstenció, pel motiu que sigui. Per exemple avui he vist "on the news" que el nostre maiprouestimat expresident Aznar ha anat a Lizartza, un municipi d'Euskadi on governa el PP perquè són els únics que es van presentar, perquè sempre hi havia guanyat Batasuna, amb la il·legalització la resta de partits tampoc s'hi van voler presentar. Quina legitimitat té aquest govern?

Salut

JordiB ha dit...

Eis Ernest! Com et vaig dir ahir al bar ja t'he trobat el bloc jejejeje!
Aquest article o post o comentari està molt bé! Hauries de buscar la forma que ho llegis més gent! (cartes al director d'algun diari o algun altre sistema)
Jo ara que s'acosten les eleccions estic en un petit dilema! anar o no anar a votar! I si hi vaig a qui voto? És el de sempre! per un costat uns partits que van de mal en pitjor (no se quin em fa mes por!) i per l'altre costat no anar a votar però penso que sempre s'ha de tenir present que fa molts anys hi va haver gent que no tenia aquest dret, i també que és difícil separar l'abstenció crítica de la "pasota"!! Clar que també son unes eleccions ideades per partits anticatalans i amb un discurs força trist (ilegalització de partits, "apoyare"..., 400 euros, i blablabla!)
Espero que les meves reflexions i les meves habituals faltes d'ortografia contribueixin al debat! ;D
Ens veiem div al carnaval!

Joan Font ha dit...

Hola Ernest,

veig que no em devia explicar bé en el comentari anterior.

Jo em referia a que és legítima l'opció d'abstenir-se a les eleccions, no deia pas que el sistema en si sigui legítim.

El sistema es deslegitima per si sol: per la no independència dels tres poders, per la encara menys independència del quart poder (mitjans de comunicació), per la manca de participació.
Si democràcia vol dir poder del poble, això segur que no és democràcia...