Els funerals més celebrats

Celebrem els funerals,
amb diner i candela,
de la mort del nostre porc,
que és gran meravella,
entre els amics i parents
que se’l troben entre dents
sense tenir-ne pensaments
si és mascle o femella.

Ossos i carns al perol!
mana la mestressa
que coguin a poc a poc
que en tenim el rebost plè!
ja que ha mort amb company
i en tindrem per un tros d’any
sense temor ni afany
en tallarem peça.

Ha fet un testament clos
sense cap notari:

fiqueu-ho a l’armari
que no fos el cas bordell
que vingués el gat burell
que es mengés fins a la pell
si podia entrar-hi!

per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
mengeu-se’l que jo no puc
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

El porc ha estat ben gras
ben gruixut ben rellarg.

Un cantem,
són per los enterros
sabem cert que el porc difunt
ha mort amb dos ferros,
el ganxo i el ganivet.
Això sí que és dit pel cert,
i penso quedar-ne net
dintre de dos mesos.

Això (amb permís de Mesclat) ha passat avui en un mas de la garriga vilanantenca on, seguint la tradició de la matança, la neteja, el tallat, les mocaderes, tota la família ha assumit la seva condició de carnívors d'orígen rural, demà la segona part; triar, picar, pastar, coure, embotir i tastar!

Salut i cuixots, espatllots, botifarres dolces, picantes, de sang, de perol, de fetge, xoriços, llangunisses i fuets, llomillos, carn de perol, costelló, llom, llom del cap, fetge, cervell, ventresca, gorgil, greixots, morro, careta i orella, xuies, ossos i espinada, peus, i la cua!!!!!!

Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler

Enguany (ahir) celebrem els 800 anys del naixement d'un dels reis de Catalunya més importants de tots els temps, Jaume I el Conqueridor. Això és perquè amb les seves conquestes (Regne de Mallorca, Regne de València i Múrcia) i posteriors polítiques de repoblació i administració es van posar les bases del que avui podem anomenar Països.

Com a homenatge a ell m'adhereixo a la campanya de blogsfera catalana, citant a continuació un fragment del Llibre dels Fets, que explica la seva vida i que probablement ell mateix va dictar. Concretament és el fragment on reunit amb tots els comptes i homes importants de Catalunya, aquests li expliquen on i com és el Regne de Mallorca i el convencen de la necessitat de conquerir-lo.

"E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya, e per nom don Nuno Sanxe qui fo fiyl del comte don Sanxo, e en ·G· de Muntcada, el comte Dampuries, en ·R· de Muntcada, e en Guerau de Cerueylo, e en ·R· Alamany, e en ·G· de Clarmunt, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela. E conuida en ·P· Martel ciutada de Barçalona, e que sabia molt de mar, a nos e a tots aquels nobles qui eren aqui ab nos. E sus quant nos haguem prop de menjar, leuarense paraules entre ells. E dixem: Quiyna terra era Maylorques, ni quant, te son Regne? E demanarenho an ·P· Martel, perço con era comit de galees, e en ·P· Martel dixlos quels en diria noues perço car ja hi hauia estat una uegada o dues, e afayçonaua que la ila de Maylorques tenia tro a ·CCC· miles que la uolien en torn: e Manorcha era contra la part de Serdenya contra aquela yla que era a la part de Grech: E Euiça que era a la part de Garbi: e Maylorcha era cap de les altres yles, e fayen ço quel senyor de Maylorques los manaua, e hauia hi una altra yla en que habitauen sarrains que hauia nom la Formentera, e era prop Diuissa, e hauia de freu de mar entre Iuiça e la Formentera una mila. E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. E responemlos: Molt som pagats daquest pensament que nos ueem fer a uosaltres, e perço que nos hi haiam a fer no romanga. E en aquel loch mantinent aguent acort e conseyl que faessem nostra cort general en Barçalona e que fos cort general del arquibisbe de Terragona, e dels bisbes, e dels abats, e daquels Richs homens que dessus hauem dits, e dels ciutadans de Cathalunya, e que aquel dia fossen en Barçalona ab nos."

Per més informació sobre la campanya: http://www.estatpropi.cat/800anys