divendres, 8 de febrer de 2008

Els funerals més celebrats


Celebrem els funerals,
amb diner i candela,
de la mort del nostre porc,
que és gran meravella,
entre els amics i parents
que se’l troben entre dents
sense tenir-ne pensaments
si és mascle o femella.

Ossos i carns al perol!
mana la mestressa
que coguin a poc a poc
que en tenim el rebost plè!
ja que ha mort amb company
i en tindrem per un tros d’any
sense temor ni afany
en tallarem peça.

Ha fet un testament clos
sense cap notari:

fiqueu-ho a l’armari
que no fos el cas bordell
que vingués el gat burell
que es mengés fins a la pell
si podia entrar-hi!

per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos

botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
mengeu-se’l que jo no puc
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

El porc ha estat ben gras
ben gruixut ben rellarg.


Un cantem,
són per los enterros
sabem cert que el porc difunt
ha mort amb dos ferros,

el ganxo i el ganivet.
Això sí que és dit pel cert,
i penso quedar-ne net

dintre de dos mesos.

Això (amb permís de Mesclat) ha passat avui en un mas de la garriga vilanantenca on, seguint la tradició de la matança, la neteja, el tallat, les mocaderes, tota la família ha assumit la seva condició de carnívors d'orígen ru
ral, demà la segona part; triar, picar, pastar, coure, embotir i tastar!

Salut i cuixots, espatllots, botifarres dolces, picantes, de sang, de perol, de fetge, xoriços, llangunisses i fuets, llomillos, carn de perol, costelló, llom, llom del cap, fetge, cervell, ventresca, gorgil, greixots, morro, careta i orella, xuies, ossos i espinada, peus, i la cua!!!!!!