Sovint potser perquè som massa tendenciosos només veiem una de les cares de la moneda quan en canvi, sempre, totes les coses en tenen més d’una. Amb aquesta actitud donem valor a una part del tot i ens oblidem de la resta i això mateix ens passa amb el nostre país. Si tenim una visió economicista diem que som un país mediterrani, tenim sol, tenim platges, tenim turistes (que han aportat calers i urbanització al país des dels 60), aquesta visió és tan certa com incomplerta. També podem tenir una visió de superfície i aleshores hauríem de dir per davant de tot que som un país forestal, però és clar! El bosc no dona caler!
En part per formació professional (no pas deformació eh!) i en part per una certa justícia moral els ambientòlegs sempre tendim a buscar altres valors diferents dels monetaris a les coses, si feu aquest exercici us adonareu de la gran varietat de valors intrínsecs que té tot allò que ens envolta. Des del meu punt de vista, una empresa del sector ambiental, ha de fer aquest exercici constantment si vol mantenir una certa ètica empresarial.
Pel nostre projecte empresarial escollir un nom va ser una tasca a la qual vam donar molta importància i aquest fet va tenir dues conseqüències. La primera és que va ser un escull molt difícil de superar. La segona és que el nom va esdevenir la màxima expressió de la identitat del nostre projecte i aquesta identitat no és cap altra que treballar per uns valors, en el nostre cas tots els que estan lligats al nostre territori.
Per tant, finalment només quedava trobar un nom que fes referència a algun d’aquests valors per mostrar la personalitat de l’empresa. En van sonar molts, alguns amb més consens que els altres fins i tot durant un temps el guanyador era un altre, però a la fi, potser per una inspiració de les forces de la naturalesa potser perquè les coses queien pel seu propi pes, es va imposar l’OBAGA. I sort que ho va fer! Després sempre ho hem remarcat “que bé que vam triar el nom!” diem tot sovint. I és que l’OBAGA expressa perfectament aquesta intenció de donar valor a allò que el té intrínsec però no explícit, mireu si hi ha algun racó del nostre país que mai ha estat valorat per les societats catalanes aquests són les obagues, són l’altra cara de la moneda, la que no es veu o no es vol veure. Són humides, són fosques, són fredes, amb pendent, amb la vegetació espessa... però precisament per això no s’han explotat, conreat, talat, urbanitzat... i si que s’han conservat tal i com són, amb els seus propis valors. Una cara de la moneda tant real com les solanes del nostre país però immensament més ben conservada!
Salut i obagues!
PS. Un altre dia explicarem el logo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada